En l'experiència de l'exili, el
moviment de les mirades es converteix en interrogació profunda, el desarrelament
no busca proteccions al marge del llenguatge, que sovint és l'única bassa al
mar de la estrangeria i la solitud.
PERSISTÈNCIA DEL BLAU
L'exorcisme de l'infinit cerca innombrables formes noves. Les poètiques de l'art -entre avantguardes històriques i recurrents i el cor de les periòdiques tornades al clàssic- tracten de tant en tant la llunyania com a simulacre o com a cita sofisticada de la perspectiva perduda, o com a desbordament tot ell recollit en un tancat , en les línies d'un objecte, en una mirada fixa, en l'elegància d'un dibuix.
La persistència del blau -en funció de similitud amb el llunyà, més que com a significant del llunyà- evidencia el nexe amb la tradició. Que és un nexe de regal, irònic, d'ineludible herència, d'afectació. Un catàleg del blau explicaria, al llarg de l'aventura de múltiples i contradictòries experiències pictòriques, la història d'una paradoxal fidelitat, confirmada, naturalment, per les traïcions.
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
Edvard Munch "L'oeil modern 1900-1944" Centre Pompidou 2011
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
EN ELS LÍMITS DE LA HISTÒRIA
Els grans llibres de les antigues religions mediterrànies i els de les orientals inclouen també el límit en què la història s'uneix a la imaginació, i en aquest límit apareixen poblacions perdudes.
 |
ATRAPADES A LA LLUNYANIA
Però els estels estan atrapats en la seva llunyania, en la seva inefabilitat (una altra vegada Rilke: "(...) die sind besser unsäglich"). No formen part de la llengua de l'home, més encara: són, precisament allò que la paraula no pot acollir, no pot nomena.
 |
 |
UN PUNT S'APROXIMA
El punt, mentre s'aproxima, es torna cada vegada més brillant. D'una banda, adquireix forma un blanc indiferent. Per un altre, es defineix un blanc nou. Són les ales del "pilotcelestial" que condueix "més de cent esperits" cap a la riba, resant amb les paraules de l'exili, del seu final: "In exitiu Israël d'Aegypto". Com més s'apropa el "ocell diví", més clara resulta la seva figura, fins a resultar encegadora, insostenible a la vista
 |
ELS REGNES DE L'INEXPLORAT
Donar un nom al que no ho té perquè és desconegut, voltar allò que és il·limitat, disposar en un ordre espacial i geomètric el misteriós i seguir oferint, encara, una terra al monstruós i un cel a la divinitat dels cossos astrals, significa buscar seguretats davant la por provocada per l'insondable. I significava donar cabuda al fabulós en un dibuix i assenyalar també on s'estenen els regnes de l'inexplorat.
 |
LA PÀTRIA DEL POETA
El núvol és una representació de la metamorfosi. La seva forma amb prou feines fixa, canvia. La pàtria del poeta -ho deia el poeta alemany Jean Paul- és una pàtria de núvols, una Wolkenheimat. L'horitzó cap a on corren els núvols és l'altre país, el "autre monde": un país el perfil del qual està totalment dissenyat a l'interior del poeta i, al mateix temps, és un miratge, es mostra com l'autèntic habitar i es troba embolicat en la boira del desconegut. Somni, idea, música d'un altre lloc que transforma el seu encant en la linea d'horitzó a partir de la qual pot criticar-se el temps present, la crueltat i l'absència de "obertura" que habita el temps present.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)