Un moviment del rostre, una mirada atenta que acompanya la història de l'animal erecte, de l'home que és conscient de l'espai, del seu cos en l'espai. No existeix senyal alguna que li indiqui l'adreça, cap aprenentatge -mediació de signe algun- ho determina i guia. Ho recorda Agustín en el seu De Magistro: mirar al cel, conèixer el cel, és un acte que no passa a través d'aprenentatge algun.
 |
Noche de primavera, Cornellà 2011
|