"Per als poetes, l'ocàs del Sol parla de la dissolució del sentit o de la vida. En la nit que sobrevé troba alleujament la nostàlgia(...) El Sol jove i diví, ocultant-se allà a baix en l'horitzó, s'allunya, més enllà de la nostra vista i reapareix entre pobles que encara l'adoren. Durant la nit el poeta comparteix amb la terra, la tristesa d'una absència. S'alça la llengua de l'espera: el so dels arpegios del vent, el pas de la boira i de somnis. Fins que l'estimat torni."
 |
La Garrotxa, Girona 2011
|