La llàgrima, fruit únic de l'amor: la passió amorosa, amb els romàntics, ha assignat a les llàgrimes la tasca d'una llengua més forta que la llengua, el poder de compendiar tots els matisos d'un sentiment impetuoso, alegria i presagi del final barrejats (...) L'hora de l'adéu és l'escena que fixa les veus, gestos, rostres dirigits a un temps en què la distància, en la repetició agridulce del record, modula els contorns, els timbres, fins a la seva dissolució, fins a la seva transformació en estrany i impalpable aspecte, fluctuant entre el real i l'il·lusori, entre el record i la imaginació (...) Mantenir obert l'espai de la nostàlgia pot ser que signifiqui allotjar aquestes imatges en el llenguatge.
 |
Presentació de "Tractat de la llunyania" al Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, 21 d'Octubre de 2011. En la fotografia, Imma Boix la directora del museu i l'autor del llibre, Antonio Prete.
 |
 |
Inauguració de l'exposició permanent Espai Migrar en el jardí del MhiC.
En els panells, cites del Tractat de la llunyania
i el nom del seu autor en la llista d'agraïments.