"És com si aquesta caiguda nocturna entre els estels vingués d'un somni llunyà i, al mateix temps, estigués alliberada de tota pertorbació, per lliurar-se a l'alegre senzillesa d'un dibuix, a la gràcia animada d'un retall de paper acolorit i cridaner. El cercle vermell del cor, el cos negre que vola, el groc or dels estels radiants constitueixen l'alè del blau: la llunyania posseeix tots aquests elements figuratius, els penetra i, en cert sentit, els restitueix a l'observador. La llunyania té aquí el ritme i el somriure d'un dibuix -d'un somni- que s'eleva des de la infància, des del nocturn estel·lar de la infància."
Jazz, Matisse, 1946
|