El cel i la terra: en la mitologia, Urà (Ouranós) i Gea. De la unió d'Urà i Gea neix Mnemósine, la memòria. Mnemósine, unint-se a Zeus en nou nits d'amor, engendra les nou Muses. (...) L'horitzó és la línia on el cel s'enamora de la terra, li fa la cort, l'abraça i s'uneix a ella. (...) La llunyania com a origen de les arts. El pensament de la llunyania recorre, de fet, totes les arts, anima les formes de les arts. És el transfondo necessari per a la presència de la qual viuen totes les arts. Tots els llenguatges artístics parteixen de la memòria del llunyà, de la memòria d'un lloc on, la llunyania, tremolant amenaçada per la seva pròpia desaparició, es mostra i es fa visible."
 |
Grafito sobre papel
|
 |
Grafito sobre papel, detalle
|
