Els mapa mundi, des del seu propòsit original de designar i dibuixar la terra i els mars-gairebé una nova denominació física-, durant moltssegles van freqüentar els confins entre el conegut i el desconegut, entre el visible i l'invisible, entre el natural i el meravellós. (...) Donar un nom al que no ho té perquè és desconegut, cercar l'il · limitat, disposar d'un ordre espacial i geomètric el misteriós i seguir oferint, encara, una terra almonstruós i un cel a la divinitat dels cossos astrals, significava buscarseguretats davant el pànic provocat per l'insondable. I significava donarcabuda al fabulós en un dibuix i assenyalar també on s'estenen elsregnes del inexplorat.
 |
|
|
 |
 |
|
|