"Per als poetes, el primer cel quedava no més alt que les muntanyes"(...) Les mitografies celestes enumerades per Vico poblen l'espai de figures en moviment, de metamòrfiques aparicions: l'enigmàtic destÍ dels homes troba protecció en elles. Els pensaments i els desitjos adopten el cos dels déus i els herois. La finitud s'envolta d'il·lusòries i, no obstant això, necessàries ruptures. El laberint de l'experiència es reflecteix, aplacant-se, en la lògica laberíntica d'una cosmogonia."
 |
Rastros de olas sobre arena negra, Panamá
|
 |
Constelaciones en tu espalda
|